Cada mena de fusta té una durabilitat natural en funció del seu contingut en resines, tanins, olis, exposició i quantitat de duramen i albura, sent el duramen la part més resistent.
En el cas dels insectes xilòfags, com els tèrmits i el corc, cal tenir en compte i vigilar amb atenció l’espècie de fusta que utilitzarem, així com les condicions de temperatura i humitat al lloc que les col·locarem, evitant sempre utilitzar fustes massa toves i amb un alt grau dhumitat interior, ja que aquestes són les condicions ideals per a latac daquests insectes.
En aquest sentit, els darrers anys les fustes tecnològiques han avançat molt, sobretot per a fustes estructurals, que assecades per sota d’un 18% d’humitat i, juntament amb la possibilitat d’imprimacions protectores naturals sense tòxics i unes condicions climàtiques interiors correctes, les fan fustes molt poc interessants per a aquests insectes.
