Skip links
Explore
Arrastrar

0100 Termorreguladora

El mite:
La fusta en edificació s’associa a habitatges que protegeixen del fred, però no de la calor, és per això que es consideren calorosos a l’estiu.
La realitat:
Com es pot comparar el grau d’aïllament tèrmic de diferents materials?
Per comparar els materials des del punt de vista del grau d’aïllament tèrmic, la taula que es presenta a continuació calcula la difusivitat tèrmica, és a dir, la capacitat d’un material de conduir energia tèrmica en relació amb la capacitat d’emmagatzemar-la. Per això es té en compte la densitat (quantitat de massa per unitat de volum), calor específica (quantitat d’energia necessària per incrementar un grau kelvin la temperatura d’una unitat de massa d’un material) i la conductivitat tèrmica (capacitat d’un material de conduir energia tèrmica amb relació a la capacitat d’emmagatzemar-la).

Veiem que la fusta té una difusivitat tèrmica inferior a altres materials de construcció, per tant, la seva capacitat termoreguladora és superior. La raó per la qual la fusta funciona tan bé com aïllant tèrmic està a la seva estructura cel·lular, ja que les fibres que la conformen no acumulen la calor.
La conclusió:
La fusta no és conductora de la calor i per això, tant a l’estiu (no la deixa entrar) com a l’hivern (no la deixa sortir), podrem tenir òptimes condicions de temperatura interior si gestionem l’entrada i la sortida d’aire. A l’estiu hem de minimitzar l’entrada d’aire durant les hores de radiació solar més gran i maximitzar l’entrada d’aire durant les hores de radiació solar més baixa. A l’hivern cal fer el procés invers. A més, gràcies a les capacitats higrotèrmiques de la fusta, ajuda a regular la humitat de l’ambient interior aconseguint juntament amb la temperatura un òptim confort tèrmic i alhora alts estalvis energètics.
Referències: